Solbes i el finançament

El Vicepresident econòmic del Govern espanyol, Pedro Solbes, explicarà avui en sessió extraordinària de la Comissió d' Economia, la reforma del model de finançament de les autonomies.

Solbes té un paper complicat, veurem si és capaç de convèncer als diferents presidents de les Comunitats Autònomes. De fet, els País Basc i Navarra s' ho miren tot des del setial de ser els elegits, els ungits, els benaurats. Llavors, els catalans volem la bilateralitat a l' hora de negociar i ens diuen que de cap de les maneres, només s' aplica la multilateralitat perquè tothom ha de ser solidari. Quina barra !

El PSOE se li apropen dies complicats : negociar els Pressupostos Generals amb època de carència econòmica i amb dues comunitats autònomes a punt de fer eleccions - Galícia i el País Basc. També, de fons s' albiren les europees però, avui, aquestes es miren sempre des d ' una distància massa gran entre el votant i el polític.

Per altra part, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar aquest proppassat dimarts, el Decret que regula la composició i el funcionament de les caixes d' estalvi i l' Avantprojecte de Llei de Política Industrial.

Amb la llei de les caixes d' estalvi, el Govern limita el pes dels Consells Comarcals en els òrgans de gestió de les caixes i n' augmenta el dels ajuntaments que tenen més nombre d' habitants. En quines mans recauen els ajuntaments més grans ? Les socialistes ! Només faltava aquest decret. Tot socialista !

P.D.1 : Bon article de R. Tremosa, " Crisi global, impacte local".

P.D.2 : Avui escoltarem a la Top Ten amb Management, Núria Chinchilla, parlant sobre com gestionar el temps i compatibilitzar la família i el treball.

Tardor calenta

És evident que aquesta propera tardor tindrem un bon ambient polític, econòmic i social. Tindrem una tòpica sentència, "una tardor ben calenta", amanida amb fets molts importants per al nostre futur a curt i a mig termini.

Des del punt de vista social, tindrem el projecte de la Llei Catalana d' Educació (la LEC), la qual encendrà un debat molt intens i disputat. Avui s' ha arribat a un acord de miníms entre les forces polítiques del PSC, ERC i CiU però el proper debat de la LEC al Parlament marcarà el futur de l' educació a Catalunya. També, no podem ometre la patètica Llei de Dependència. Una llei absolutament necessària però en cap moment concretada en fets. Una llei que envaeix competències estatutàries actuals i que no té pressupost ni econòmic ni físic per a desenvolupar-la al 100%.

Des del punt de vista polític tindrem un ball de bastons dins el PSOE i el PSC. Com actuaran els 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats ? Seran capaços de vetar els Pressupostos Generals el proper setembre ? Per què ningú els hi pregunta clarament la seva futura actuació ? I com actuaran els dos ministres del PSC que s' asseuen al Consell de Ministres ? De moment, ZP se'ls mira des de la graderia. De tothom és sabut que Montilla no és de la corda de ZP però el Gran Farsant no es deuria esperar que d' altres presidents autonòmics se li esveressin pel tema del finançament ( els presidents autonòmics de Galícia, Cantàbria, Extremadura, Castella la Manxa i el Principat d' Astúries - per part del PSOE - i els presidents del País Valencià i de la Comunitat de Madrid - per part del PP - ). Podria ser que el Gran Farsant estigui a la graderia parant el sol i esperant que Rajoy el truqui dient-li que el finançament de Catalunya ha expirat el 9 d' agost i ara el catapultarà el Tribunal Constitucional. De ben segur que és una de les opcions que ZP li aniria d' allò més bé. Sortiria de nou al balcó del Palau de la Generalitat, no dient que "aprovarà l' Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya " sinó dient que " mi talante es ser un servidor de la ley y yo obedezco la jurisprudencia, máximo garante del orden y la responsabilidad ". Però també podria ser que ZP desitgés que el Tripartit anés a mar. Així pot ser estaria tranquil d' una vegada i en "las Españas se respiraría otro aire". És una opció que no podem descartar. Qui sap si el Mago de León tingui aquest conillet sota el barret màgic.

Mentre veiem com l' Espanya ens fa de nou el llit, a Catalunya els dos partits que tindrien la clau de volta i fer un punt d' inflexió a aquest dantesc espectacle, ens dediquem a fer jocs d' equilibri. De fet, a can Conver no podem fer gaire res més que negar-nos a votar els Pressupostos Generals i a defensar bé la porteria, la qual, porta unes quantes dotzenes de gols marcats. També tenim esma per posar unes quantes espelmes a tots els Sants i pregar perquè hi hagi eleccions ben aviat. De fet, des que la Moreneta ha fet un miracle perquè els comunistes es converteixin, els entregats devots cada dia perdem més la fe i busquem altres forces per arribar a entendre aquesta diabòlica tempestat del desert etern.

En canvi, l' altra força nacionalista, malgrat tenir un desgavell de forces debilitades per les diferents corrents ideològiques, sembla albirar la terra promesa. L' amo de la feixa, el Sr. Puigcercós, el millor candidat als Premis Nacionals per la seva aportació al teatre català, llaura cada dia per ser el futur candidat a la Presidència de la Generalitat. Avui ha fet un nou gag, tot exclamant que " es replantajarien moltes coses si el PSC no fa una defensa clara dels interessos de Catalunya ". Ai las ! que en sap el Comte de Ripoll però com que de "Ripoll, ni home ni poll" desitgem que l' electorat català es tregui d' una vegada per sempre la bena dels ulls i vegi que de Comte Arnau només n' hi va haver un, i que el Sr. Puigcercós i el Sr. Carod Rovira han estat el pitjor gag per Catalunya i les seves aspiracions nacionals.

Finalment, des del punt de vista econòmic, estem situats en plena crisis des de fa més d' un any, malgrat el Gran Farsant ha amagat la realitat, no fos cas que la Moncloa anés a mans del gallec.

Però, ZP avui ha de remar a contracorrent. Després d' uns plàcids 4 anys a la Moncloa, ara s' ha vist obligat per les forces de l' oposició a convocar extraordinàriament els súper-ministres i a presentar 24 mesures estètiques que poc ajuden al ciutadà de carrer. El Ministre Solbes, amb el cap amagat sota l' ala, no sap d' on fer sortir els diners amb tanta mesura social que vol el seu President. I enlloc de generar riquesa, enlloc de presentar austeritat fiscal, enlloc d' ajudar a la petita i mitjana empresa, enlloc d' aportar liquidesa a les entitats financeres per a poder desembarrancar, només genera més despesa social. Certament, les 24 mesures presentades són raonables però es portaran a terme o seran simples enunciats sense concreció efectiva i real ?

Per cert, els hi recomano l' article publicat per X.Sala i Martín, a La Vanguardia. Defineix molt bé allà on som en aquesta crisis econòmico-financera.

P.D.1 : M' acaben de dir que ICV ha retirat la petició de compareixença de ZP al Congrés per parlar del finançament. Caram ! si que ha durat poc la valentia dels eco-progres.

P.D.2 : El proper 21 d' agost farà 1 any que vaig iniciar-me en la blogosfera. Una experiència que n' estic molt satisfeta.

P.D.3 : Un bloc sobre les eleccions a USA, The War Room.

Pressupostos Amer 2008

En el Ple d' ahir es van aprovar els presssupostos de l' any 2008 amb els vots a favor d' ERC i CA. Tant IA com CiU ens vam abstenir.

Uns pressupostos que disparen la càrrega financera de l' Ajuntament al 103'07 % (el límit és 110).

Si es té en compte que la càrrega financera compara els préstecs que s' han de tornar amb els ingressos corrents, suposa que si durant el 2008 aquests ingressos no s' assoleixen es pot arribar fàcilment al 110%.

Les dades de què disposem ens informen que l' Ajuntament d' Amer té uns préstecs pendents a tornar per un import de 1.616,000 euros.

Aquests préstecs li suposen 52.488 euros d' interessos anuals.

Per altra part, segons les dades facilitades, els ingressos previstos per el 2008 creuen que seran 3.600.000 euros ( l' última liquidació es van recaptar 1.568.000 euros).

Amb aquests dos conceptes (préstecs més interessos) i amb les dades que preveuen l' Equip de Govern hom pot fer una lectura senzilla : si tota aquesta previsió no es compleix es provocarà una càrrega financera encara més gran. Per tant, es pot portar a l' Ajuntament d' Amer a una situació molt crítica.

També en el Ple es va aprovar un crèdit de 150.000 euros per a poder fer front a partides no pagades d' anys anteriors (malgrat es digui que eren partides sense consignació pressupostària de l' any 2007).

Va ser un Ple on l' Alcalde d' Amer va confirmar públicament que el Nou Dispensari local es farà on ells vulguin i prou. Nosaltres vam explicar tots els passos que hem fet per intentar evitar aquesta construcció a la pista poliesportiva de l' Institut. Però, l' Alcalde ja va deixar molt clar la seva postura. Per tant, no és una decisió que vingui del Departament de Salut (qui ens ha reconegut que a la pista de l' Institut no és el millor lloc) sinó de l' Equip de Govern actual.

Nosaltres ahir vam explicar tots els passos que hem fet, amb qui hem anat a trobar i també vam posar sobre la taula altres alternatives. Però no, no serà possible segons l' Alcalde.

El poble d' Amer recordarà al Sr. Xavier Targa com l' home que va portar el Nou Dispensari a la pista de l' Institut.

També vam remarcar la greu situació urbanística que es troba el poble : edificis inacabats, els quals estan parats per ordre de l' Equip de Govern degut a " llicències maldonades de l' anterior Equip de Govern" però que no se'ls hi dóna cap viabilitat legal.

Hi ha persones que no poden entrar als seus pisos perquè l' Ajuntament no concedeix el permís d' habitabilitat degut a les greus incorreccions tècniques i urbanístiques.

Malgrat que ahir el Pacte de les Vergonyes semblava trencar-se, l' actual Equip de Govern encobreix allò que tothom sap o intueix urbanísticament : greus i penals responsabilitats urbanístiques. Per què no es demanen responsabilitats ? Per què hi ha construccions parades des de fa mesos degut a l' incompliment de la normativa però ningú els hi diu res ? Per què no es pot fer una auditoria urbanística ?

Ple Ordinari

Avui, dimecres, 16 de juliol tenim Ple Ordinari a les 19 h tarda. Per primera vegada l' Equip de Govern d' Amer compleix el règim de Sessions del Ple.

Dins dels punts de l' ordre del dia (tretze punts), n' hi ha tres d' interessants :

1. Aprovar el Pressupost del 2008
2. Reconeixement extrajudicial de crèdits
3. Aprovació retribucions regidors

Finalment s' aprovarà (o no) el pressupost anual. És evident que s' aprovarà perquè sinó tindríem moció de censura i això ja hi haurà algun grup municipal que ho evitarà.

De ben segur que el pacte de la vergonya continuarà amb la seva complicitat. Veurem de nou com la transparència promesa continuarà absent del coneixement dels ciutadans del poble. Es vol aprovar un nou crèdit per a pagar deutes acumulats d' anys anteriors.

Molts proveïdors de l' Ajuntament finalment podran cobrar. " Ja era hora. Finalment cobraré les factures que fa 3 anys que se' m deu " deia un ex-proveïdor de l' Ajuntament.

Quanta raó que tenen. Però s' ha de demanar un nou crèdit per a poder pagar els deutes. Deutes contrets fa anys i que per tant, deurien tenir partida pressupostària en pressupostos anteriors. Però el Misteri de la situació Econòmico-Financera d' Amer encara continua.

I la transparència promesa brilla per la seva absència. El pacte kafkià sobrevolarà de nou aquesta tarda el Ple Ordinari d' Amer. La complicitat s' estendrà sobre el Pacte de les Vergonyes novament.

Fins quan el Misteri ? Per què no aixequem la catifa i ventilem l' Ajuntament ? Per què no es fa una auditoria econòmica real i una auditoria urbanística ?

Massa preguntes i cap resposta. El Misteri de la Complicitat continua com una aura silenciosa però punyent : " Tu calles però jo et cobreixo", aquesta és la resposta. Avui ho veurem de nou.

P.D. : Per cert, qui li molesti el post que es prengui un Tranquimacín amb un got de llet.

Convergència a punt ! Retorna la il.lusió

Iniciem el 15è Congrés de CDC després de mesos de treball intens per a projectar la nostra formació política cap al futur.

Els comitès redactors de les quatre ponències vam iniciar els treballs a principis d' abril. Han sigut mesos de trobades, reunions llargues amb caps de setmana inclosos. Han estat dies d' escoltar, de debatre, de conèixer diferents realitats d' altres països i partits.

Crec que s' ha fet una molt bona tasca, on tothom hi ha pogut dir la seva i encara hi podran dir la seva a partir de demà fins diumenge.

La Casa Gran del Catalanisme ha de ser el nou pal de paller de CDC i de CiU. No té sentit proclamar arreu la Casa Gran i alhora plantejar un trencament definitiu a curt termini.

Nosaltres no podem caure en aquest parany. És un parany que la resta de partits esperen i desitgen.

CDC i UDC són dos formacions que convergeixen cap a un mateix horitzó : Catalunya, la seva gent, el seu benestar i progrés. CDC i UDC han estat, són i poden tornar a ser el motor que ha fet avançar Catalunya durant 23 anys. Les dues s' enriqueixen mútuament. Si es divideixen, el potencial es perd i finalment, perd Catalunya.

Molt bé ho va dir el gran poeta libanès Khalil Gibran " No es progressa millorant el que està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer ". I CDC i UDC els hi queda un camí a recórrer molt llarg i intens. Una vida conjunta de parella, " donar-se al cor però no cal que un es quedi el de l' altre ".

La Casa Gran és un instrument que ha d' apropar a gent plural, diversa, d' idees i d' estils diferents i que tinguin com a full de ruta Catalunya, el seu benestar i progrés i una ètica en fer i ser.

El 15è Congrés se celebra després dels anys més difícils de CDC. El passat Congrés era encara l' inici del primer Tripartit però avui han passat quasi 5 anys després del 20 de desembre de 2003. CDC està caminant pel desert, un desert àrid i inhòspit. Un desert que se'ns fa feixuc perquè tots sabem que no vam perdre les eleccions sinó que el poble de Catalunya volia una realitat diferent. Però el més fort d' aquesta llarga i dura travessia és veure la decadència de Catalunya. Una decadència silenciosa però molt punyent. Això és el més dur.

Aquest 15è Congrés porta per lema " Convergència a punt ! Retorna la il.lusió ". S' han posat moltes idees noves, nous potencials humans, noves il.lusions a perseguir, nous camins a recórrer. Siguem dignes d' aquesta nova il.lusió. Siguem servidors de les persones que veuen amb nosaltres i el nostre projecte l' eina per aconseguir un futur millor per Catalunya.

El clientelisme del Tripartit a l' Administració catalana

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració clientelar i al servei del Tripartit.

Només cal veure les dades i preguntar-se si fan falta tants alts càrrecs : incrementen en un 58% els alts càrrecs des del 2003 (n'hi havien 149 i ara n' hi ha 236).

La Generalitat de Catalunya s' ha convertit en una administració engreixada en el seu conjunt :

- Els alts càrrecs i eventuals creixen en nombre i en retribució :

• increment dels eventuals en un 42 %.
• increment dels administratius en un 39 %.
• increment dels laborals en un 32 %.
• increment de sou mínim igual al del personal funcionari (l' any 2003 creixement de sou era entre un 2-3 %).

- També una administració clientelar que comet il.legalitats :

• 344 interins ocupant llocs de comandament funcionarial.
• 847 persones relegades del seu lloc de treball quan havien guanyat la plaça per mèrits.
• 75 denúncies per mobbing contra la Generalitat.

- Fals personal de reforç :

• De 500 contractats temporals per a programes concrets el 2003 passem a 7.629 en l' actualitat.

- Igualment les empreses públiques s' engreixen. S' incrementa el personal, els sous i es blinden els contractes :

• 10.423 persones més des del 2003.
• Increment d' un 21'2 % de la despesa de personal (inflació a part).

És evident, que el Tripartit és una bona maquinària de col.locació familiar, d' amics i presentats. Els socialistes, quan eren a l' oposició en època del President Pujol, criticaven el nombre d' alts càrrecs. Ara, els socialistes tenen amnèsia i enlloc d' intentar racionalitzar l' administració i estalviar milions i milions d' euros, es dediquen a entronar tot aquell/a que es declara "amic del carrer Nicaragua ".

Antoni Bassas, el gurú de la crosta

Finalment el "gurú o star system" en paraules del diputat Joan Ferran li han tret la crosta.

De ben segur que l' Antoni Bassas intuïa quelcom des de fa molts mesos, sobretot, arran de les declaracions realitzades pel diputat socialista Joan Ferran, el desembre de 2007.

Us invito a rellegir l' entrevista realitzada a El Periódico. Digne de ser emmarcada com un clàssic del sectarisme més ferotge. De fet, ja fa temps que el PSC es dedica a decapitar personatges poc afins al seu règim. Recorden les paraules de Bolaño amenaçant a Jordi Barbeta ? I Vicent Sanchis, per què ?

En època dels Governs del President Pujol, TV3 i CatRàdio es respirava llibertat, independència. Només cal veure Carles Francino, la Júlia Otero, Ramon Pellicer, Josep Cuní, entre d' altres. Professionals que han treballat a TV3 o Catalunya Ràdio i MAI se'ls va decapitar d' aquesa manera tan vulgar i mesquina.

De fet, al carrer Nicaragua els interessa treure tot allò que ells consideren perillós per les seves aspiracions.I el que sobte és el paper d' ERC, que tenen la Conselleria de Cultura i Mitjans de comunicació.