El Tripartit endolla constantment la col.locació d' amics i coneguts

El Tripartit és la gran màquina de col.locar als amics i coneguts mentre les llistes d' aturats del SOC creixen dia rere dia.

En 6 anys, el personal de la Generalitat i la del sector públic empresarial ha crescut en 79.000 persones. L' any 2003 hi havien 140.332 persones i avui són 219.400 persones. Aquest increment desmesurat, injustificat i inexplicable és intolerable.

Si passem a analitzar, d' aquestes 79.000 persones que han entrat a treballar a la Generalitat, només 39.000 són metges, mestres i mossos. Davant d' aquest fet una es pregunta qui són la resta de 40.000 persones ? Què fan ? Per què se'ls ha contractat ?

Si tenim en compte que el 50,1% del pressupost de la Generalitat es destina al personal i a despeses corrents i que pagar tota aquesta gent suposa aquest any 2009 més de 1.200 M€, com s' atreveix el Molt Honorable Montilla a demanar austeritat als catalans ? S' ha de tenir més cara que esquena per apel.lar a l' austeritat mentre aquest Govern es dedica a engreixar la maquinària desorbitadament i innecessàriament.

Les entitats de dret públic han passat de tenir 89123 persones l' any 2006 a 11.690 l' any 2009.

Les societats mercantils han passat de 4.244 persones l' any 2006 a 5158 persones avui.

També, en els consorcis s' ha passat de 8851 persones a 19.999 persones.

Finalment, les fundacions s' han passat dies i èpoques però de 604 persones l' any 2006 a 3.434.

On són les 10 mesures de control de despesa que va acordar el Govern i el Molt Honorable ? Per què es van rebutjar les 69 mesures per a controlar la despesa que va presentar CiU ?

Davant d' aquesta trista realitat i en aquests moments de crisi global ,veure aquest espectacle com si res no passés mitjançant els nostres impostos, em rebel.la.

La llei d' educació serà de tots ?

El proppassat 16 de gener es va iniciar el procés per aprovar la nova Llei d' Educació de Catalunya (LEC).

De fet la LEC ha de ser o hauria de ser una llei on tots els agents escolars s' hi sentissin representats. Hauria de ser una llei per impulsar de nou l' educació al nostre país. La LEC hauria de ser una llei de tothom i per a tothom i no només per un tipus d' escoles i de persones.

Desgraciadament, a casa nostra sembla que la homogeneïtat sigui la condició sine qua non per avançar. I res més erroni pel progrés d' un país que encasillar a tothom sota una sola línia. Diuen que quan tothom pensa igual malament pel progrés i per la seva evolució.

La qüestió és que des del 2003 a Catalunya hi ha un afany fiscalitzador en tots els àmbits, un afany homogeneïtzador que en nom de la igualtat es malbarata el poder avançar o mirar més enllà. Des del primer Tripartit hi ha hagut una caça de bruixes en l' ensenyament senzillament en nom de la igualtat.

Avui a Catalunya hi ha molts pares que no poden escollir quin tipus d' educació volen pels seus fills i filles, sinó que el destí escolar s' assigna per la seva adreça del carrer on viuen.Patètic però ben cert.

El Conseller Maragall té sobre la taula un avantprojecte de llei, el qual, s' han presentat més de 1753 esmenes i s' ha parlat amb els diferents sectors i entitats d' arreu de Catalunya. Però sembla que la futura llei està encallada en conflictes tan bàsics i primordials com el dret a poder escollir centre.

Mai un país prospera si es priva de la seva llibertat; senzillament superviu i intenta tapar els forats del dia a dia. Si no tenim una aspiració real de poder fer un tomb a la greu situació en què es troba l' ensenyament a Catalunya perderem éssers potencials, perderem genialitats i perderem la riquesa bàsica d' un país, les persones.

L' era Obama

Falten poques hores perquè s' iniciï la Inauguració Presidencial del 44è President dels Estats Units.

Barack Hussein Obama serà el primer president afroamericà de la història americana. A Washington ja està tot a punt per iniciar l' era Obama. De fet, el President electe ha volgut simbolitzar un nou temps tot fent el viatge amb tren des de Filadèlfia ( lloc on es va signar la Declaració de Independècia el 1.776) fins a Washington, fent les mateixes parades que va fer Abraham Lincoln.

Un dels herois d' Obama és Spyderman i un altre és Roosevelt. Probablement, Obama vegi paral.lelismes en l' època de Roosevelt i la realitat social i econòmica que avui es troba Amèrica.

Roosevelt va governar el país des del 1933 fins el 1945 i va treure el país de la Gran Depressió. És evident, que Obama no té davant seu una realitat còmoda : un país que es troba en una profunda recessió econòmica; un país que ha estat la primera potència mundial al llarg del segle XX i avui està essent qüestionada; un país que ha estat i és símbol dels somnis convertits en realitat; un país on els seus habitants han perdut poder adquisitiu d' una manera sobtada; un país on el seu sistema financer tremola dia sí dia també. És evident, que l' era Obama s' inicia d' una manera molt complicada però tothom espera que sigui el Salvador, el nou Roosevelt, un heroi fet a si mateix.

L' equip d' Obama ja té dissenyat un pla de xoc, un pla d' estímul fiscal de més de 800.000 milions de dòlars en inversions públiques i rebaixes fiscals. Esperem que aquestes i altres mesures que probablement anunciarà Obama i el seu súper-equip econòmic suposin el New Deal de l' era Roosevelt.

Personalment, li desitjo els millors encerts. Tot el món està pendent d' aquesta nova etapa. Si els Estats Units van bé, part de l' economia mundial també anirà bé. Si els Estats Units pot sortir d' aquest atzucac global, el món també enfocarà nous horitzons d' esperança.

Obama ha sabut crear il.lusió a milions de ciutadans americans. Esperem que el seu "Yes, we can" sigui el preludi d' un nou impuls per aquest gran país. Avui, es necessiten nous herois reals, noves figures polítiques, nous referents. Esperem que Obama personifiqui realment aquest desig. Avui, més que mai, la frase de Roosevelt torna a projectar-se " l ´ únic que hem de tèmer és tenir por ". El coratge, la valentia, el treball ben fet, la il.lusió a crear nous projectes ha de ser l' estela per avançar i fer un nou món.

Ramon Tremosa, un bon encert per l' Europa dels pobles

Ramon Tremosa és un bon encert per rellançar de nou el dret a l' autodeterminació dels pobles a Brusel.les.

Tremosa, professor titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, Doctorat en economia i màster en anàlisi econòmic aplicat, és especialista en finançament autonòmic i defensor del model de concert econòmic per a Catalunya.

CDC ha fet una excel.lent aposta amb la figura de Tremosa per a les properes eleccions europees. Suposa un punt d' inflexió important en aquesta comtesa electoral. S' ha apostat per obrir el partit a un perfil clarament renovador, a un economista planer i accessible que pot apropar molt més la societat civil per què crea il.lusió i té uns objectius clarament marcats i coneguts per molts catalans.

A part, cal ressaltar la gran tasca d' Ignasi Guardans. Un erudit incomprès per molts convergents però que ha realitzat una excel.lent tasca a Europa.

La política és desagraïda i té aquest punt d' amargor, sobretot, quan un vol continuar servint el país i et relleven per enfocar un nou horitzó. Gràcies per la immensa i mai prou reconeguda tasca que ha realitzat l' Ignasi Guardans. Un home brillant, un animal polític fins el moll de l´ós, no sols per la seva brillant oratòria sinó per ser un treballador infatigable al Parlament Europeu. Gràcies.

Ara caldrà que Ramon Tremosa pugui fer un bon resultat i li permitin exposar i treballar pels pobles sense estat. La seva veu i experiència pot apropar la curta visió que encara hi ha a Europa sobre les estructures polítiques.

Reptes pel 2009

A les acaballes de l' any 2008 i a punt d' iniciar un any nou, Catalunya continua no essent compresa per l' Estat espanyol. El nou model de finançament semblava garantit amb el Nou Estatut però el Gran Farsant amb els vots dels 25 diputats del PSC-PSOE continuen negant allò just i legal per Catalunya.

De fet, el pitjor president que mai ha tingut Espanya continua rient-se de tots nosaltres i dels "seus socis a Catalunya". Indignant la cara del conseller Castells afirmant que " no hi ha acord perquè el model proposat per Solbes és insuficient i no aporta xifres exactes".

Al vespre, el Molt Honorable President Montilla, esbrinava una llum d' esperança per a poder trobar el millor finançament.

No patiu, el proper capítol serà unes reunions secretes per finalment dir " que s' ha arribat a un acord just per totes les comunitats i per la nostra realitat social".

Els catalans no hauríem de creure'ns res d' aquest govern de mentiders i farsants. Com es pot votar uns pressupostos a Madrid i aquí després no donar-nos el que realment ens pertany ? Quina pantomima fan els diputats del PSC a Catalunya davant d' aquesta reailitat ? Pensar que Montilla i tota la colla d' associats han de negociar el finançament és per agafar i córrer ben lluny.

Acabem l' any 2008 amb els mateixos problemes de sempre com a país i nació. L' any 2008, un any per oblidar en termes econòmics- financers a nivell mundial. Un any on el crack del 29 ha sobrevolat sempre la ment de la gent més gran.

Esperem que l' Any Nou ens porti allò que realment és de Catalunya. També els millors desitjos de benestar per a tothom.

Bon Any Nou !

BON NADAL

Arribats en aquestes dates nadalanques us desitjo un Bon Nadal i un Any Nou ple de salut, felicitat i nous projectes i il.lusions.

El dibuix fet per ordinador de les meves nebodes Clara i Maria. Estaran molt contentes de veure'l a la blogosfera.

Us transcric un poema de Miquel Ferrà :

DÉU INFANT VORA LA MAR ...

Déu infant baixat del cel

vora el mar enguany naixia.

Al voltant no s' ou cap bel

ni encén foc la pastoria.

De la cala, els pescadors

pujaran a l' establia.

Tot té gust de salabrors

en la nit que sembla dia.

Esperant el mariner,

entre el cel i l' aigua blava,

el pessebre és a recer

d' un penyal de costa Brava.

Vers el plàcid horitzó

somniós l' esguard s' alluya;

i Betlem té la dolçor

de la santa Catalunya.

BON NADAL i un MILLOR ANY NOU !

5 anys de Tripartit

Al llarg d' aquests 5 anys de Tripartit, Catalunya està afeblida.

El Tripartit és una mala fòrmula de govern. Avui Montilla, Carod i Saura són incapaços de superar les debilitats que té plantejades el país; debilitats econòmiques, socials, educatives, d' autogovern ...

On és l' ambició nacional ? On són les polítiques socials ? Quina és la reacció davant la crisi econòmica ?

El que sí saben fer és la fiscalització, la intervenció, el sectarisme i l' opacitat més absoluta.

Fem un breu repàs a les promeses del Tristpartit :

- Incompliment de : els llibres de text gratuïts, a on ? Els ajuts per fill fins als 18 anys; les prestacions dentals gratuïtes.

- Barracons : de 500 barracons al 2003 fins a 1.000 actualment.

- En 4 anys només s' han construït 676 places de residències públiques. Recorden que n' havien promès 10.000 ???

Altres coses a recordar :

- Infraestructures : caos a Rodalies; la línia 9 del metro amb un sobrecost inexplicable; només 2 estacions inaugurades en 5 anys !

I el Quart Cinturó ? I el Túnel de Bracons, el qual està encara inacabat després de 5 anys !

- Recorden la Catalunya lliure de peatges ? Doncs, fins avui no s' han eliminat ni un sol peatge !!

- L' apagada de 350.000 abonats sense llum a ple mes de juliol.

- L' empresa està abandonada pel Govern : l' execució pressupostària dels programes relacionats amb la indústria i el desenvolupament empresarial ha estat de les més baixes del conjunt dels pressupostos públics.

- L' autogovern : on és el Govern amic quan parlem de finançament ?

I el Nou Estatut ? Només de pensar que Montilla va presentar 62 esmenes al text, després del 30 de setembre, em fan ser super incrèdula amb Montilla davant la seva "defensa actual". Té credibilitat Montilla després de presentar les 62 esmenes?

- El clientelisme descarat : l' any 2003 hi havia 149 alts càrrecs i ara n' hi ha 236. I de personal eventual n' hi havia 227 persones al llarg dels 23 anys de Pujol i avui n' hi ha més de 260 persones.

- L' endeutament de la Generalitat entre 2003 i 2007 : ha crescut un 37%. El Tripartit s' ha gastat 64,5 milions el 2007 i 67,1 milions el 2008 en estudis o temes curiosos, els quals, no serveixen per res.

Davant d' aquesta trista realitat, només cal mobilitzar-nos i no perdre mai la nostra fita nacional. Hem de tornar a situar Catalunya en el mapa europeu. Catalunya no s' agrada davant d' aquest pèssim Govern.