divendres, 24 de desembre del 2010

ALBADA NADALENCA



ALBADA  NADALENCA

Beat aquell qui en l' albada de Nadal
copsa una balba llum que ens anuncia
la nuditat del Verb, que és poesia.
Avui la carn es fa espiritual.

I aquest país tan nostre i tan plural
on de tres dones una es diu Maria
se li encomana un deix de melangia,
i el bres del vent té un ritme maternal.

La clariana esquinça el temps antic.
El freturós, avui, absol el ric,
més miserable, si al cor sent el gebre

de l' any que mor sense haver fet pessebre.
I l' àngel veu, llunyana, amb ull d' atzur,
l' alba de pau d' un univers futur.


Carles Fages de Climent

BON NADAL




dilluns, 29 de novembre del 2010

Mas President


Artur Mas és el nou President de Catalunya. Finalment, després de la llarga travessia del Desert dels Set Anys, CiU tornarà a governar. Certament, a la tercera la vençuda i avui s' ha complert. 

El poble de Catalunya ha parlat d' una manera molt clara.Molts catalans han tornat a confiar en el seny i el bon fer de CiU perquè el llast del Tripartit és molt gran. Certament, Mas havia guanyat les conteses del 2003 i del 2007 però avui la victòria ha estat aclaparadora.
La barrera dels 60 diputats s' hi ha arribat amb vots de gent molt diversa, molt plural. Persones que mai han votat CiU i avui ho han fet, persones que ens havien votat i ho van deixat de fer, joves que mai es pensaven que votarien a CiU i avui han anat a dipositar de "prestat" el seu vot a CiU i molts joves que han exercit el seu dret a vot per primera vegada i ho han fet per CiU.
Davant nostre tenim una gran responsabilitat, diria que una immensa responsabilitat perquè tots confien que CiUserà el partit que treurà Catalunya del pou.

També voldria fer un esment de la importància d' aquesta victòria des del punt de vista generacional i de partit : molts "entesos" pronosticaven que després del President Pujol, CiU s' enfonsaria. I avui podem dir que CiU no és un partit unipersonal sinó que s'ha demostrat que som més que un partit. Perquè al llarg d' aquests set anys a l' oposició hem crescut interiorment i hem defensat amb més fermesa que mai l' ideari  d' un visionari com el President Pujol.  Però també hem demostrat que la visió del President Pujol és avui el crit d' un país, el pal de paller d' una nació, Catalunya.

Per tant, cal felicitar a les noves generacions, sobretot a les mal anomenades " la generació Pinyol " ergo Oriol Pujol, David Madí, Homs .... que el relleu s' ha fet bé i ha estat des del 2003 una realitat exitosa.

També cal fer esment de la personalitat d' Artur Mas. Mas ha demostrat ser un home valent, perseverant, pacient, intel.ligent i humil. No ha estat fàcil substituir un "monstre vivent " com el President Pujol i Mas des del 2003 que porta demostrant que no és un "home fet en un laboratori " sinó que és un lluitador nat, un home senzill, tímid i molt treballador. Un home fet a si mateix que el pas del temps i les etzibades l' han fet créixer interiorment i exteriorment.
Mas serà un gran President per Catalunya i ara ho podrà demostrar.

A part, voldria parlar sobre l' eix nacional. Avui hem vist com les forces catalanistes s' han fet mal. Allò del "divide y vencerás" s' ha complert. Les divisions internes d' ERC han produit un trencament que es tardarà molt temps a reconstruir de nou. Tot plegat provoca una incertesa en l' espai independentista català mentre altres forces oposades al catalanisme agafen una volada molt important - per exemple el PP -.

Em ve a la memòria el llibre de V.Villatoro " Catalunya després del Tripartit " on redactava des de la seva ploma brillant diferents escenaris per la Catalunya post Tripartita. I podem assegurar que el catalanisme no ha mort sinó que continua més viu que mai.

Ara només cal que amb humilitat, senzillesa i amb moltes ganes de treballar poguem servir el poble de Catalunya.

 

diumenge, 14 de novembre del 2010

PACTE A LA BASCA, PER QUÈ NO ?


Des que ha començat la campanya electoral tothom critica a CiU, i sobretot, tothom vol saber amb qui pactarà Mas.

Els partits del Tripartit només tenen un discurs " vigileu que en Mas pactarà amb el PP ". És ben trist que els partits que han integrat el Tripartit enlloc d' explicar l' obra de Govern que han realitzat - que és minsa - o explicar les seves propostes, es passin la campanya fulminant CiU.

Després també et trobes amics, coneguts i saludats enlluernats per l' efecte Laporta, Reagrupament o Estat Català. Es pensen que CiU som gent regionalista o botiflers entre d' altres nominatius. I és clar, la gent no recorda que desgraciadament estem dins un estat, l' Estat espanyol.
A CiU hi ha tants o més independentistes que a aquests partits que ara es vanaglorien de ser la alternativa independentista.

Siguem clars i sincers. Som allà on som. Espanya mai ens ha entès ni ens voldrà entendre. En Mas és realista, és sincer, és pragmàtic. Per què dir una cosa que no podem fer ?
El que sí que hem de vigilar és d' un possible pacte a la basca de diferents partits polítics perquè , al capdavall s' escull un Parlament i no només un President. I amb la llei electoral que tenim - per cert, la més democràtica possible - hi poden haver mil i una combinacions.
Per què no un pacte PSC - PP i Ciudadanos ? Per què no un pacte PSC - ICV - Ciudadanos i ERC ? Per què no i .... tots contra CiU ?

La política a Catalunya s' ha italianitzat des del 2003. Per tant, no tants globus sonda independentistes i toquem tots de peus a terra que ERC ja ens ha demostrat on li arriba l' independentisme.

Un altre tema és saber allà on som. Què farà el Sr. Puigcercós que ara es banta de fer un referèndum ? Si us plau, senyor Puigcercós, d' invents de bombero ja n' hem tingut prou. Quan vagi a Madrid, no pateixi que els seus amics ja li passaran el ribot. Llavors si que haurem de dir " perdoneu, però algú ja ho va dir fa temps ".

És trist però l' Espanya cañí mai ens ha volgut entendre ni ens entendrà. Tant si és en Mas com qui sigui president de la Generalitat haurà d' anar a pactar a Madrid i prou. No entendre això és no saber allà on estem. No siguem ingenus altra vegada, no tornem a fer errors d' un passat no gaire llunyà.

És Europa la solució ? Jo crec que sí. Si volem demanar una plena sobirania pot ser sí que ens hem de plantejar anar tots junts a Europa i demanar allò que tot poble té dret, la plena sobirania nacional.

Però sobretot, no disgreguem el vot i siguem pràctics. Pensem que pactes a la basca són molt possibles.

divendres, 12 de novembre del 2010

COMENÇA EL CANVI


COMENÇA EL CANVI. Aquest és el lema que ha de portar al país a bon port. L' any 2006 vaig tenir l' honor de formar part de les llistes al Parlament de Catalunya i representar la Selva Interior. Enguany ens representa la Montserrat Roura.

Aquests set anys de Tripartit han suposat per Catalunya un llast molt gran. El Tripartit ha viscut l' època d' or econòmica però també la decadència.
CiU té altra vegada un gran repte : guanyar les eleccions i poder governar bé. No serà fàcil. L'  arc parlamentari del catalanisme es presenta massa segmentat i això pot perjudicar Catalunya.
Per això és necessari que CiU pugui obtenir uns bons resultats per a poder governar bé i millor.

Ara tenim 15 dies per explicar què ens agradaria portar a terme en cas de guanyar i governar. El que està clar és que " brindis al sol" no se'n poden fer. No es pot prometre res perquè primer s' ha de saber com està realment l' economia de la Generalitat.
Tot i així, Artur Mas té com a idees fonamentals de país l' economia i l' educació. Dos trets bàsics de l' estat del benestar d' un país, els quals, més que mai estan allunyats de la societat civil catalana.

Cal fer una bona campanya, d' apropament i amb credibilitat. No podem prometre ara i llavors veure que no és possible.Una campanya amb il.lusió i respecte és ben rebuda per tothom.

Avui Comença el Canvi per una Catalunya millor.

P.D : Programa electoral CiU :     http://www.ideespelcanvi.cat/



dimarts, 12 d’octubre del 2010

JAUME VICENS I VIVES




En aquest darrer trimestre de l' any, Amer també commemorarem la celebració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives mitjançant una conferència titulada " La Sentència de Guadalupe i els pagesos d' època moderna des de Vicens Vives fins a l' actualitat " a càrrec del Doctor Pere Gifre i Ribas.

Jaume Vicens i Vives va ser un intel.lectual gironí que tingué una importància cabdal al llarg del segle XX en la política espanyola i catalana. Va morir massa jove - 50 anys - però sembla que hagués tingut un paper important dins la transició i la democràcia espanyola.

La seva curta vida mostra una intensitat a tots nivells : es va casar civilment l' any 1937 a la Universitat de Barcelona amb Roser Rahola d' Espona, filla de Baldiri Rahola i neboda de Pere Rahola.Els va casar el Rector Bosch i Gimpera i tenint de testimonis Santiago Pi i Sunyer, Joaquim Xirau i Palau, Francesc Ribas i Josep Irla.
Arran d' això, li van obrir expedient i el van sancionar fora de Catalunya, concretament, el van destinar a Baeza (Jaén).Allà hi va estar un parell d' anys i va crear juntament amb el seu cunyat Frederic Rahola, l' Editorial Teide.
El seu retorn a Catalunya es va produir el 1948 i ràpidament la seva tasca investigadora el va posar en contacte amb historiadors internacionals de la seva generació com Arnold Toynbee, Lucien Febvre , Fernand Braudel i Pierre Vilar.
L' any 1950 va assistir a París al Congrés Internacional de Ciències Històriques. Aquest congrés el va marcar i el va empènyer a reescriure de nou la Història d' Espanya i de Catalunya.

Vicens Vives va tenir contacte estret amb el Règim però el seu pensament catalanista va evolucionar arran d' una trobada amb el General Martínez de Campos, proposant-li una democratització del règim. Evidentment, el General es va " revolucionar" amb la seva proposta. Aquest fet, el va marcar i el va fer avançar cap als valors catalanistes i democràtics.
L' any 1956 va escriure un manifest polític on marcava el full de ruta a seguir per Catalunya i va crear en la clandestinitat l' Associació pel Redreç de Catalunya.

Vicens Vives va centrar la seva àrea d' estudi en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana i cap a finals de la seva vida, sobretot, es va endinsar en l' estudi de la Història Contemporània.

El seu llegat és immens i abarca camps tan plurals com el polític, el pedagògic, l' econòmic com el d' investigació.







dijous, 30 de setembre del 2010

Joan Triadú


Acabem el mes de setembre amb una notícia trista, el traspàs de Joan Triadú.
Joan Triadú conegut arreu dels països catalans per la seva defensa i estima per la llengua i el país, ha estat un excepcional i irrepetible activista cultural del segle XX.

El novembre del 2008 vaig escriure un post sobre el seu llibre " Memòries d' un segle d' or ". Un gran llibre, de lectura amena i exquisida que ajuda a entendre el " genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país", en paraules seves. A part, s' aprecia un gran humanista i intel.lectual de les lletres catalanes. Una persona valenta, constant i ferma.

Tant de bo tinguéssim més Joan Triadú al nostre país.
Descansi en pau.


dimecres, 22 de setembre del 2010

" Què esperem del proper Govern de Catalunya ? "


Amb una posada en escena moderna i trencadora, Santi Vila ha ofert un diàleg obert, sincer i proper als gironins i gironines. El " Diàleg amb ciutadans " ha estat acompanyat de personatges emprenedors de diferents àmbits : Josep Lagares (Metalquimia), Joan Roca ( El Celler de Can Roca), Olga Felip (Arquitecturia) i Cristóbal Colón (La Fageda), els quals, han respost la pregunta " Què esperem del proper Govern de Catalunya ? "

Un acte amb més de 200 persones on tots cinc han parlat de la Catalunya del futur, de tot allò que volen que facin els polítics a partir del 27 de novembre de 2010.

S' ha parlat de visió, de talent, de compromís, de coherència, de integritat, de ser proactius, d' infraestructures i formació, de noves tecnologies lligades a l' investigació i la recerca.
Tots aquests mots defineixen clarament el que els ciutadans catalans clamen a crits als líders polítics.

 




Feliç Sant Jordi, 2020

 Sant Jordi 2020 Un Sant Jordi molt diferent dels viscuts fins avui. Un Sant Jordi impensable fins fa dos mesos. Un Sant Jordi de confi...