Memòries de Joan Triadú

Avui m' han fet dos regals molt bonics : un llibre, "Memòries d' un segle d' or" de Joan Triadú i un arbre, concretament, un esqueix de llorer de l' arbre que va plantar Mossèn Cinto Verdaguer a Vinyoles d' Orís.

Aquest petit llorer em fa molta il.lusió perquè prové del llorer que va plantar Jacint Verdaguer a la rectoria de Vinyoles d' Orís i que avui encara és viu i és símbol de culte dels amants verdaguerians. De fet, el llorer és el símbol dels poetes i de la immortalitat.

Vinyoles d' Orís forma part de la història de Mossèn Cinto perquè hi excercí de capellà durant més de dos anys.També fou l' època on J.Verdaguer va emmalaltir i on se li recomenà viure a prop del mar.

El llibre de Triadú l' he començat a llegir aquesta tarda vespre. Me n' havien parlat i puc dir que m' hi he enganxat de seguida. És bonic llegir l' activisme cultural i patriòtic d' un home en una època grisa i dictatorial. Afortunadament, l' estima pel país, la llengua i la cultura l' ha compartit amb la seva esposa, Pilar Vila-Abadal.

Llegint el llibre m' han vingut imatges i paral.lelismes amb altres activistes culturals que, al llarg del segle XX, han estat cabdals perquè la llengua catalana i el país subsistissin.

Joan Triadú i Font, pedagog, escriptor, activista cultural, patriota fins el moll de l' ós. Un home amb història que encara avui podem gaudir de la seva saviesa. Jacint Verdaguer i Santaló, el nostre gran poeta nacional de tots els temps. Dos homes, dos patriotes de pedra picada, dos personatges humils i erudits que han posat la pàtria catalana com a motor de la seva vida.

P.D.1 : Trist l' espectacle a CiU per l' afer Duran-PSC i Mas-ERC. Enlloc de ser una bona estratègia per tenir tots els flancs oberts davant possibles escenaris electorals, es converteix o l' han convertit en una pataleta de pati d' escola. Pujol, un cop més, l' encerta de ple.

P.D.2 : "Todos veíamos venir la crisis, pero no queríamos aceptarlo".

Finalment tenim el Ple Ordinari

Després de 4 mesos sense fer Plens Ordinaris, per tant, incomplint de nou el règim de sessions de Plens Ordinaris proposat per l' actual Equip de Govern, ens han convocat aquest proper dimecres, 12 de novembre a les 7 de la tarda.

En l' ordre del dia hi ha punts importants pel futur del poble a curt i mitjà termini .Uns dels més importants són l' aprovació de les Ordenances Fiscals per l' any 2009; modificació de crèdits; l' aprovació inicial del projecte dels vestidors del camp de futbol municipal i la finalització de l' expedient d' indemnització a abonar per l' empresa Baker Gestión, S.L.

Després de demanar personalment una auditoria urbanística reiterades vegades, ara taparem de nou les il.legalitats de l' edifici de pisos promoguts per Baker Gestión.

Un bloc de pisos amb il.legalitats flagrants com construir més pisos del que permet les normes subsidiàries del poble.

Un bloc de pisos que simbolitza l' obra pòstuma més il.legal mai comesa a Amer. Un monstre de 91 pisos que donen la benvinguda al poble mil.lenari d' Amer.

L' Alcalde d' Amer té sobre la taula expedients urbanístics per solucionar però no deu saber per on començar. Enlloc de ser valent i portar les coses allà on s' han de portar, ens dedicarem a marejar la perdiu i tapa't que no hem vist res. D' altres, tot fent un bon cafetó es fan un tip de riure i a viure !`

Ja ho saben, si volen muntar la paradeta, vinguin a Amer, es presintin per alcaldable i no pateixin per res; les catifes i els llençols mai s'espolsen.Senzillament, vivim amb la ferum encoberta d' història mil.lenària.

P.D.1 : Excel.lent article de Francesc-Marc Álvaro al Singular Digital " Si voleu Obames, canvieu els partits".

P.D.2 : El diari The Wall Street Journal alaba el sistema bancari espanyol.

Convergents a la campanya americana

Diferents membres de CDC com David Madí, Carles Llorens, Ima Mis, Lluís Recoder, Marta Subirà o Ferran Fernández estan seguint de ben a prop la recta final de la campanya electoral americana.

CDC ha creat un bloc a Internet " Convergents a la campanya americana" on els citats membres del partit hi escriuran les seves impressions al llarg d' aquesta estada americana.

Per exemple, l' últim post escrit per Carles Llorens (Secretari de Relacions Internacionals de CDC ) ressalta la campanya "bruta" que estan fent seguidors de McCain contra Obama.

També el post fet per la Marta Subirà (regidora de Sant Cugat) ens explica com els seus amics prefereixen McCain i no Obama.

Un bloc interessant per esperar els resultats de les eleccions americanes.

El món pendents de la primera potència mundial, tan criticada i admirada, però sempre com a referent en tots els àmbits socials, polítics, econòmics, culturals.

Mentre USA avança, el President del Govern espanyol fa pataletes per assistir, el 15 de novembre, a la cimera de Washington per parlar de la crisis financera i econòmica.

Realment patètic l' espectacle que està fent la diplomàcia espanyola. Enlloc de preguntar-se per què no hi son o què s' ha fet per no ser-hi, es dediquen a mirar-se el melic i fer-se petons a les galtones i escampar arreu que Bush no els vol.

Ens volen fer creure que Bush és el furòncul de ZP en aquesta cimera. Mentre, Sarkozy l' anima i li toca l' esquena amb un somriure sota el nas.

Realment, la diplomàcia espanyola està sota mínims. Només faltava aquest gest de ZP per continuar essent la riota a nivell internacional.

Mentre Espanya tingui tantes bones relacions internacionals mai estarà en les cimeres dels Set més grans. Estaria bé que el truquessin Chavez i els seus amics presidents dictadors i li espetessin un " Por qué no te callas ?".

P.D.1 : Us recomano el post de Carles Campuzano sobre la Llei de Dependència.

P.D.2 : M' arriba des de USA que la victòria de Obama no està tan clara com ens volen fer creure l' Obamania europea.

L' Ajuntament i la Generalitat desatenen als usuaris del geriàtric d' Amer

Aquest post no pretén posar-se amb els motius del tancament per part de la Generalitat del geriàtric d' Amer (els desconec) ni amb els propietaris del mateix. Senzillament aquest escrit vol denunciar la manera en què la Generalitat de Catalunya i l' Ajuntament d' Amer s' han desentès dels usuaris residents d' aquest centre d' atenció a la gent gran.

Els familiars dels 16 usuaris del geriàtric han rebut aquest passat dilluns, 20 d' octubre, la notificació del tancament del centre per part de la Generalitat. La carta els avisa que el proper 31 d' octubre, tots els residents han d' estar fora del recinte.

Certament, el geriàtric privat d' Amer té permís per part de l' Ajuntament d' Amer des de fa 8 anys però no té llicència per part de la Generalitat.

Actualment, 7 persones seran ateses al Centre de Dia d' Anglès però 8 residents (persones que viuen 24 hores al centre) no saben on han d' anar i ningú els hi ha dit res.

Ahir (dimarts), la direcció del centre del geriàtric va convocar als familiars per explicar-els-hi quina seria la seva actuació. En aquesta reunió no hi va assistir cap representant de l' Equip de Govern actual (i em consta que l' Alcalde era coneixedor d' aquesta reunió).

Vergonyosa l' actitud de l' Ajuntament d' Amer al no assistir ni preocupar-se pels residents d' aquest centre. L' Ajuntament es deu pensar que no hi té responsabilitats en aquest afer.Sorprenent i decebedora l' actitud de l' Alcalde perquè li agradarà més o menys, però l' Ajuntament hi té responsabilitats pel sol fet d' haver donat el permís d' obertura.

I totalment reprobable, l' actitud de la Generalitat donant 15 dies als usuaris del centre per a poder marxar.

Amer fa temps que navega en un mar convuls, sense full de ruta ni horitzó a la vista. És evident que el geriàtric és privat però l' Ajuntament no pot actuar d' aquesta manera. Probablement, hi hagi responsabilitats de tercers, a tots nivells, però el problema avui rau en els usuaris i els seus familiars : per què no els han avisat amb temps per a poder, si cal, buscar un altre centre ? Per què l' Ajuntament no ha intentat buscar solucions o intentar mediar per a buscar alternatives al centre ? Per què l' Alcalde no ha trucat a la direcció del centre, tan sols, per preocupar-se pels usuaris i saber si tenen o no un nou emplaçament ? Són conscients la Generalitat i l' Equip de Govern amb les dificultats en què estan aquests usuaris ? Per què la Generalitat no ha intentat recol.locar a aquestes 16 persones en altres centres si és que realment el geriàtric privat no compleix la normativa ?

Això sí, l' Ajuntament d' Amer té tanta sensibilitat que deixa 16 persones, la meitat impossibilitades, al carrer però és capaç de gastar-se 600.000 € per la gespa artificial del camp de futbol i 800.000 € per a les futures casetes del mateix camp.

On anirem a parar ? És evident que Amer necessita un centre de dia o un geriàtric. Hi ha hagut possibilitats reals de demanar a la Generalitat un centre pel poble o bé la compra d' una propietat per a construir un centre. Però la deixadesa, la nul.la planificació i la insensibilitat davant els problemes reals del poble porten a aquestes lamentables actuacions.

Els familiars el que sí tenen clar és que cada mes paguen impostos perquè la democràcia els atengui però a l' hora de la veritat, els poders fàctics s' inventen una Llei de Dependència sense pressupost real i l' Equip de Govern fa veure que no passa res.

Em penso que ja és hora que posem les necessitats reals per sobre de les prioritats prescindibles. Primer són les persones. Almenys, les persones que creiem amb la democràcia paguem impostos perquè ens donin un servei quan el necessitem.

Àngel Colom apropa els nouvinguts a CDC

L' activisme d' Àngel Colom pot fer apropar els nouvinguts a CDC.

Àngel Colom és el nou responsable de la sectorial d' Immigració de CDC, una bona aposta per un patriota incomprès i una sectorial importantíssima i que, a CDC, tot i els esforços que sempre s' hi han dedicat per mans d' activistes com Carles Campuzano, mai ha acabat de connectar amb aquest creixent teixit social.

La sectorial d' Immigració tindrà una posada de llarg el proper 3 de desembre a l' Auditori Winterthur, amb la presència d' Artur Mas.

Àngel Colom té previst trepitjar les 41 comarques catalanes per crear sinèrgies amb els nouvinguts. Colom, sota un lema ben clar " Tots, un sol poble" lluitarà perquè CDC no es quedi distanciada de la nova realitat que suposa la immigració.

A part d' establir ponts de diàleg amb els nouvinguts, la sectorial posarà en marxa un portal a Internet : http://www.nouscatalans.cat/ , com a eina de comunicació ràpida i actual.

En paraules d' Àngel Colom és " la voluntat de CDC en aquest àmbit és la interculturalitat. L' empatia dels nascuts a Catalunya i els que no hi ha nascut per sumar, per fer un sol poble. Els catalans ho hem fet històricament i ens n' hem sortit sempre. Ara també ens en sortirem".

La interculturalitat, un valor de país, un objectiu transversal per a tothom.

175 aniversari de La Renaixença

Òmnium Cultural de l' Alt Empordà ha organitzat tot un seguit d' actes culturals per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.

Certament, ens queda allunyat el segle XIX però alhora es podria fer un paral.lelisme tan actual que podríem afirmar i desitjar una NOVA RENAIXENÇA.

Si el segle XIX, amb la Renaixença, es va reiniciar la necessitat de fer renéixer el català, avui, més que mai, ens caldria un altre moviment cultural, social, polític i econòmic per treure'ns d' aquesta decadència silenciosa en què es troba situada Catalunya.

La Renaixença es va veure impulsada gràcies als Jocs Florals, iniciats el 1859. Els Jocs Florals van ser l' element fonamental per al procés de redreçament nacional. Pàtria, Fe i Amor, tres elements que mai hauríem d' haver perdut com a nació.

En aquella època sorgiren grans literats com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Bonaventura Carles Aribau, Milà i Fontanals, J. Rubió, Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar, i un llarg testimonis d' erudits dels Països Catalans.

Des d' aquí només encoratjar i felicitar l' enorme tasca que realitza Òmnium Cultural i en especial, a en Nemesi Solà.

Demà, a les 6 de la tarda al Teatre El Jardí de Figueres recordarem Mn.Cinto Verdaguer en una conferència a càrrec de David Pagès i Cassú - professor de llengua i literatura catalana i President dels Amics Gironins de Verdaguer. L' acte també hi participarà musicalment en Jaume Arnella, l' " últim romancer en actiu dels països catalans".

Sempre que puc, col.laboro en aquesta associació cultural. Demà tindré de nou l'honor de poder llegir poemes del gran poeta nacional, Jacint Verdaguer.

P.D. : El traspàs del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, deixa debilitada i orfe l' Església Catalana. Descansi en pau.

El victoriós Emir de Còrdova i en Patufet, el pencaire

" Hi havia una vegada un petit país invisible als ulls dels territoris que l' envoltaven. Aquest petit país invisible venia de lluny i n' havia passat de tots colors. Els homes que hi habitaven parlaven un llenguatge estrany i tenien per bandera quatre barres de sang sota un llençol d' or.

Un bon dia, el petit país invisible es va veure governat per una mena de follets amb barret de copa. Un dels follets, el Follet Sobiranista, portava un vestit ben estelat, així feia evident que era l' home més independentista de tot el petit país.

Un altre follet, el Follet Trotsky, portava el vestit verd com la gespa amb unes ales purificades per la Moreneta, Patrona del petit país. I el darrer follet, el Follet Emir, home de poques paraules provenia d' un Califat camaleònic.

Els habitants del petit país feia temps que estaven desconcertats per aquests tres follets amb barret de copa. Un bon dia, els habitants d' aquest petit país invisible van signar un Estatut, promogut pel Patufet, un bon jan pencaire... ".

D' aquí a uns anys, podrem explicar la història de Catalunya als nostres fills d' una manera ben divertida i curiosa. Avui, al Parlament de Catalunya, en nom de la unitat i la força s' ha tornat a vendre al país per quatre llenties. I allò més fort, és que l' únic partit que pot treure el país d' aquest atzucac serveix en safata de plata la rendició i el descrèdit.

Mas ha tornat a estar l' home clau, l' home que ha "salvat" el Parlament de Catalunya lluitant per un finançament que és nostre. En canvi, l' home que té la clau de volta, el President José Montilla, n'ha sortit reforçat i amb els deures ben fets.

Per què ens tornen a enganyar ? Per què CiU actua així ? Per què escrivim quatre acords que no valen res a Madrid ? Per què no hem acordat números ? Però per què no reclamem allò que és llei ?

Quina ensarronada ! Unitat ? Quina unitat si tothom sap que a Madrid ja ens esperen ? Quin tip de riure que es deuen fer els PSOE-PSC !!

Que trist, Senyor, que trist. Un Estatut aprovat i ara resulta que hem d' acordar uns mínims per anar a reclamar amb unitat allò que per Llei ens toca.

Per cert, el conte acaba així : " el pobre Patufet, cansat de treballar i treballar pel petit país invisible va ser menjat pel bou del Follet Emir. Després d' anys i d' anys de buscar-lo i cridar-lo amb una bonica cantarella - Patufet, on ets ? -, va ser trobat per la Fada Fumada. Aquesta Fada li va donar la poció de la veritat tot dient-li - Patufet, no veus que no els convenceràs ? No veus que fa anys que prediques al desert ? No veus que el Follet Emir actua sempre pensant amb d' altres territoris i no en el nostre país ? No creus que t' hauries de plantar d' una vegada i marcar una línia clara ? No veus que s' ha de ser valent i fort ? No veus que no tenim res a perdre més enllà d' estar com estem ara ? Què t' hi va a tu fer-te el Salvador quan et cremaran a la propera foguera de Sant Joan ? Prou, Patufet. De màrtirs només a les Sagrades Escriptures. Avui, els homes han de fer servir la força d' una altra manera. Sigues tu mateix i digues un NO. NO a més preses de pèl. NO a cap acord de mínims perquè la llei ja està regulada. NO a ser el Salvador. NO a fer més gran a l' Emir de Còrdova".